Cardedeu a 01 de setembre del 2020.

 

D’aquí a pocs dies, iniciarem el curs escolar enmig d’una situació nova i plena d’incerteses, però no absenta d’il·lusió i d’una certa esperança en cadascuna de les vostres filles i dels vostres fills, perquè elles i ells son el nostre futur i l’esperança d’una societat millor. Sempre he pensat que cada infant que neix, porta implícit a nivell humà, una nova oportunitat.

Soc mare de dues noies i alguna de les coses que he après de les meves filles, és que allò que els queda és allò que fem i l’actitud que prenem davant de situacions noves, imprevistes i complexes. Observen, esperen pacientment i en prenen nota. 

En aquests moments complicats, tenim una gran oportunitat per a convertir-los en moments per a l’aprenentatge (tant a nivell emocional, intel·lectual,...). 

No sé si mai us heu fixat com algunes plantes i/o arbres, fan els possibles per a créixer i desenvolupar-se enmig de situacions adverses com per exemple en una escletxa d’una roca, entre la junta d’una paret amb el terra,... Amb això vull dir que el mateix faran els nostres fills i filles, no els prenguem el seu futur. Diferent?, possiblement sí, però l’han de construir elles i ells i per això han d’anar a escola malgrat les circumstàncies, on hi trobaran altres maneres d’aprendre, de relacionar-se, de fer, d’interactuar, perquè viure és això: riure, plorar i donar el millor de tu malgrat les oportunitats del moment. I ara més que mai i per a poder-ho fer, necessiten adults al seu voltant ferms, convençuts, positius  i que generin expectatives cap a ells i cap als docents que els acompanyen.

Estic segura que amb la vostra ajuda, s’adaptaran als nous hàbits, descobriran altres formes de relacionar-se, d’interactuar, de comunicar les emocions viscudes i sobretot d’aprendre. 

I per acabar, dir-vos que en tot allò que puguem l’Ajuntament estarà al vostre costat;  us deixo aquest petit poema d’en Douglas Mallock  tret d’un llibre d’en Luther King  i que representa molt bé el que per a mi és l’èxit d’educar, diu així:

 

 

Si no pots ser un pi al cim de la carena,

Sigues un garric a la vall... però

Sigues el garric millor vora el torrent;

Un arbust, si no pots ser un arbre.

Si no pots ser camí ral, sigues viarany.

Si no pots ser el sol, sigues estrella.

No és pel volum que reixiràs o no;

Sigues al màxim allò que siguis.

 

Res més per la meva part, confio que treballarem junts i animareu les famílies dels vostres centres escolars, perquè valorin l’assistència a l’escola com a una gran oportunitat per a EDUCAR.

Una abraçada a totes i a tots vosaltres!

 

Dolors Sala

Regidora d’Educació.